Cuando todavía se reflejan en nuestras retinas los horrores de la “guerra de verano” con que nos han obsequiado algunos personajes que dirigen las vidas de millones de personas en Oriente Medio, he recuperado un interesante libro así titulado. No es una obra maestra, ni un ensayo de referencia de la complejidad de las relaciones entre árabes e israelíes. Es simplemente un intercambio de correspondencia entre dos de las personas que más influyeron en el mundo en la primera mitad del siglo XX. Dos Premio Nobel de disciplinas completamente ajenas la una a la otra, pero preocupados por la sociedad contemporánea de su época y sus contradicciones, que a pesar del transcurso de los años continúa de rabiosa actualidad.
Albert Einstein, el físico probablemente más importante de la historia y autor de la teoría de la relatividad, y Sigman Freud, el creador del psicoanálisis, dialogaban ya en 1932 sobre si era posible liberar a los seres humanos de la fatalidad de la guerra. Sus mentes lúcidas y brillantes, no alcanzan a escapar de la desilusión y la amargura, no tanto por ser testigos de los horrores de la guerra, sino por la imposibilidad de remediarlos mediante la razón. La guerra es sencillamente aberrante, aniquila y degrada cualquier dimensión de la vida. Si hay una razón subraya Freud para que nos indignemos, es precisamente que no podemos evitar hacerlo.
La guerra revela con toda su fuerza la fragilidad –caducidad- de los “bienes de la civilización” sobre los que nacen las ilusiones. Einstein sugiere reflexionar como punto de partida entorno a la relación entre derecho y la fuerza, pero Freud sugiere que es necesario tratarlo de forma más general, partiendo de la relación entre derecho y violencia. Pero de cualquier forma, parecen concluir que cualquier intento “iluminista” de sustituir la fuerza real y la violencia por la fuerza de las ideas, se ha visto siempre abocado al fracaso.
El reto sigue siendo así ocho décadas después, conseguir que la guerra se convierta en tabú y los seres humanos renunciemos por fin a la violencia como recurso para la consecución de nuestros fines. Quizás debamos conformarnos sin embargo con algo menos. Como escribe Freud a Einstein: “no se trata de eliminar del todo las tendencias agresivas humanas; se puede intentar desviarlas, de modo que no necesiten buscar su expresión en la guerra”. Pero aun siendo conscientes de esa extrema fragilidad de los bienes de la civilización, todavía me siento obligado a creen en las ilusiones, la ilusión de que la guerra es evitable.
jueves, agosto 31, 2006
¿Por qué la guerra?
lunes, agosto 21, 2006
Esperanzah!, un festival d’estiu solidari
Durant els mesos d’estiu es multiplica l’oferta de macro festivals de música arreu de la geografia europea. Inversions fabuloses que apleguen els millors músics del moment per oferir una oferta musical i d’oci per a milers de persones i sempre a l’aire lliure . Esdeveniments que consumeixen també “espai”. Milions de metres quadrats de terrenys i terres rurals consagrades a la música, la beguda i el menjar, per oferir 24 hores de diversió per a aquells que hi assisteixen. Aquests, s’han consolidat com a veritables màquines de fer diners, tant per als seus organitzadors, com per a les poblacions on s’estableixen, i sembla que el FIB (Festival Internacional de Benicàssim) es consagra any darrere any com l’aplec més multitudinari.
Aquestes macro festivals però, no estan absents de la producció de greus problemes per a l’entorn natural. La generació de milers de tones de residus en zones amb baixa densitat de població i per tant d’aquelles infraestructures i serveis necessaris per a la seva recollida, manipulació, selecció i reciclatge, son una agressió que deixa seqüeles importants en molts cassos en el territori. Oci i diversió no hauria de ser incompatible amb el respecte del medi natural, però caldria potser tenir alguns valors en compte i minimitzar al màxim els previsibles danys a l’entorn natural i el territori.
Entre les desenes de festivals, també sembla que es consolida un festival alternatiu i diferent a les Ardennes (Bèlgica) anomenat Esperanzah!. Organitzat per una ONG belga i amb el suport de la Cooperació Belga , només compta amb un pressupost de 500.000 Euros, però no per això deixa de oferir bona música i molt bon ambient, a més d’un entorn natural impressionant. Esperanzah no ofereix només música i oci, és un entorn per a gaudir i compartir valors humanistes a través d’exposicions , debats, taller de radio lliure difosa per internet, cinemes del mon i desenes d’activitats. Una trobada divertida i solidària per gaudir de la música i la gent a plena natura que aplega a 20.000 persones.
Potser val la pena donar una dada més per aquells “festivaleros” acostumats a pagar per a tot, Esperanzah! ofereix preus socials i aigua gratuïta per a tothom. Ja està be de pagar l’aigua més cara que el petroli carai!
Aquestes macro festivals però, no estan absents de la producció de greus problemes per a l’entorn natural. La generació de milers de tones de residus en zones amb baixa densitat de població i per tant d’aquelles infraestructures i serveis necessaris per a la seva recollida, manipulació, selecció i reciclatge, son una agressió que deixa seqüeles importants en molts cassos en el territori. Oci i diversió no hauria de ser incompatible amb el respecte del medi natural, però caldria potser tenir alguns valors en compte i minimitzar al màxim els previsibles danys a l’entorn natural i el territori.
Entre les desenes de festivals, també sembla que es consolida un festival alternatiu i diferent a les Ardennes (Bèlgica) anomenat Esperanzah!. Organitzat per una ONG belga i amb el suport de la Cooperació Belga , només compta amb un pressupost de 500.000 Euros, però no per això deixa de oferir bona música i molt bon ambient, a més d’un entorn natural impressionant. Esperanzah no ofereix només música i oci, és un entorn per a gaudir i compartir valors humanistes a través d’exposicions , debats, taller de radio lliure difosa per internet, cinemes del mon i desenes d’activitats. Una trobada divertida i solidària per gaudir de la música i la gent a plena natura que aplega a 20.000 persones.
Potser val la pena donar una dada més per aquells “festivaleros” acostumats a pagar per a tot, Esperanzah! ofereix preus socials i aigua gratuïta per a tothom. Ja està be de pagar l’aigua més cara que el petroli carai!
viernes, agosto 18, 2006
Lo que hay que saber sobre el futuro de internet

Que Internet ha revolucionando el mundo no es ningún secreto, pero si parece serlo entender y digerir como ha podido generarse tal cambio en tan poco tiempo. Los cambios son tan rápidos, vertiginosos y profundos que los ciudadanos y ciudadanas apenas sabemos predecir ya no el futuro, si no el propio presnte. La red se ha apoderado de nuestras vidas, haciendo que debamos reconstituir nuestras formas de relacionarnos y trabajar tanto en los ámbitos profesionales como personales.
Pero la red ha venido a instalarse para quedarse, para instalarse como un elemento indispensable de nuestras vidas, constituyendo una necesidad ineludible saber guiarse por la compleja comunidad virtual y sus infinitas posibilidades. Conocer el presente sin otear las tendencias de futuro, es sin embargo un esfuerzo incompleto y quizás estéril. Y al tiempo que aprendemos a conocer y comprender las nuevas herramientas y posibilidades virtuales, debemos ya igualmente empezar a discernir algunos de los cambios tan o más profundos que se intuyen en el horizonte.
.
Paul Beelen ha escrito un brillante documento acerca de cómo se intuye el futuro. Publicidad 2.0 es una buena guía para orientarse en las profundas aguas de la Web 2.0 y nos da algunas pistas de cómo serà este futuro incierto con la siguente revolución de las nuevas tecnologías. Es un texto necesario e indispensable para políticos, multiplicadores de opinión, líderes sociales y emprendedores. Una pequeña guía "libre" que vale la pena conocer y divulgar. Beelen a diferencia de otros "gurús" ha puesto su texto en la red a disposición de todos nosotros bajo la licencia libre de "creative commons". Aprovechemoslo y hagamos un regalo a nuestros amigos y conocidos divulgándolo.
.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)

